Veus de fusta i cristall

El passat 28 de maig, la flautista Montserrat Gascón i jo mateixa vàrem oferir el recital d'inauguració del XIXè Festival Tiana Antica, a la Sala Albéniz de Tiana (Barcelona).

El fet distintiu d'aquest concert era la singularitat dels instruments: una flauta de vidre fabricada per Claude Laurent el 1823 i un square piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de 1843. El programa girava a l'entorn dels compositors que, d'una o altra forma, estaven relacionats amb aquests instruments històrics.

VEUS DE FUSTA I CRISTALL

 

Montserrat Gascón, flauta de vidre i argent. Claude Laurent, París 1823

Marina Rodríguez Brià, fortepiano de taula Collard & Collard late Clementi, Londres 1843

Obres de: Muzio Clementi, Felix Mendelssohn, Ludwig van Beethoven, Jan Ladislav Dussek, Giacomo Meyerbeer i Louis Drouet

Veus de fusta i cristall és un recital interpretat amb dos instruments originals molt exclusius: una flauta de vidre de Claude Laurent, de 1823 i un fortepiano fabricat pels successors de Clementi, de 1843. L’integren obres de compositors relacionats directament amb els constructors d’aquests instruments i la seva època.

 

Flauta de vidre i argent (5 claus) construïda per Claude Laurent a París l'any 1823

Claude Laurent (1774-1849), un rellotger de París avesat als treballs de precisió va idear i construir un dels instruments més captivadors de l’Europa del segle XIX: una flauta de vidre i argent que, a més de la seva perfecció tècnica, s’adeia plenament amb els cànons estètics que perseguien els ideals romàntics i va seduir fins i tot Napoleó Bonaparte i el tsar de Rússia Alexandre I. A més de la bellesa de l’instrument, la inalterabilitat del vidre resolia el problema de la variació d’afinació que experimentaven les flautes de fusta amb els canvis de temperatura i d’humitat. Tanmateix, la genialitat del seu model no es limitava a la utilització del vidre com a material de construcció, sinó que va introduir un nou tipus de so i nombroses modificacions tècniques, de les quals cal destacar el sistema de subjecció del mecanisme que seria cabdal per a l’evolució dels instruments de vent-fusta, sistema que, amb poques variacions, s’ha mantingut fins avui en dia. Malgrat la seva importància, és un episodi de la història de la flauta tan fascinant com desconegut a la vegada.

Fortepiano de taula Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard, fabricat a Londres l’any 1843.

El polifacètic músic Muzio Clementi (1752-1832) va ser constructor de pianos a Londres durant més de trenta anys amb la marca Clementi & Co. En va fabricar 25.000. Va ser un dels principals exportadors britànics. Els seus socis, els germans Collard, a la seva mort van succeir-lo mantenint el nom de Clementi a l’etiqueta durant uns anys. L’instrument utilitzat en aquest concert és un d’aquests. El piano de taula era un model de piano molt comú a les cases angleses, més accessible a tota mena de públic en un moment en que el piano era un dels instruments predilectes d’aquella societat. A l’època convivien diferents models. Aquest exemplar té sis octaves, amb la nota Fa als extrems, mecànica anglesa de doble acció, és bicorde amb 12 bordons simples i té una placa de ferro a sobre la taula harmònica per subjectar les cordes. Té un pedal de ressonància i martells de pell a l’octava aguda i a la resta de feltre. La restauració l’ha realitzat Jaume Barmona i s’ha estrenat al Museu de la Música de Barcelona en la Jornada Clementi 2017.

Montserrat Gascón

Nascuda a Barcelona, va realitzar els estudis de flauta travessera en aquesta ciutat amb el mestre Salvador Gratacós i amb Willy Freivogel a Stuttgart (Alemanya). Com a solista ha actuat per tota Europa, l'Amèrica Central i del Sud, els Estats Units i Pròxim Orient, actuant a prestigiosos festivals i sales de concert com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, Auditorio Nacional de Música de Madrid, L'Auditori de Barcelona, Seu de les Nacions Unides a Nova York, Caruth Auditorium de Dallas, Nostitz de Praga, Sala Txaliapin de Moscou, Opera House d´El Caire, Gran Teatro de La Habana,  Teatro  Nacional  de Panamá, etc. Fins el moment té editats sis CDs. Titulada pel Conservatori Superior de Música de Barcelona, es va doctorar en Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi "Une flûte en cristal. Les flautes de vidre de Claude Laurent (1774-1849)". És professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Dedicada en els darrers anys a l'estudi i interpretació de les flautes de vidre de Claude Laurent, ofereix concerts amb un d'aquests instruments, una flauta de cinc claus construïda l'any 1823.

Marina Rodríguez Brià

Neix a Sant Vicenç de Castellet (Barcelona) i estudia al Conservatori Superior Municipal de Música  de Barcelona, al Conservatoire National de Musique, Danse et Art Dramatique de Perpignan i a la Universitat Autònoma de Barcelona i es llicencia en Música i en Filologia Francesa. Obté diversos premis en concursos de piano, de música de cambra i de poesia. Com a pianista ha actuat a la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, Laeiszhalle d’Hamburg, The Sage de Gateshead (Anglaterra), Nikolaisaal de Potsdam, o en els festivals internacionals de Grafenegg (Àustria) i Ludwigsburg (Alemanya), entre molts altres. Estudiosa de Muzio Clementi, ha enregistrat dos CDs amb música seva. Un d’ells, en un fortepiano original Clementi & Co. Ha donat conferències i recitals comentats sobre aquest músic i el seu entorn a la Historical Keyboard Society of North America, al Museu de la Música de Barcelona, a la Societat Catalana de Musicologia i també n’ha coordinat tres cursos a la UB. Des de 2017 ofereix concerts amb un fortepiano Collard & Collard, late Clementi de 1843, fabricat a Londres pels socis i successors de Clementi.