Recital al Paraninf de la Universitat de Barcelona

EL PIANO AL TEMPS DE GAUDÍ
Marina Rodríguez Brià, piano

ISAAC ALBÉNIZ (1860-1909)
Capricho catalán
EL Puerto
Sevilla
FRANCESC ALIÓ (1862-1908)
Barcarola núm. 2
MARINA RODRÍGUEZ BRIÀ
Improvisació sobre la ressonància i Gaudí
CLAUDE DEBUSSY (1862-1918)
La cathédrale engloutie
Ce qu’a vu le vent d’ouest
JOAQUIM MALATS (1872-1912)
Serenata española
CLAUDI MARTÍNEZ IMBERT (1845-1919)
Scherzetto
ENRIC GRANADOS (1867-1916)
Dansa núm. 5
Allegro de concierto

 

Dimecres 5 d'octubre de 2016

Paraninf de la Universitat de Barcelona

EL PIANO AL TEMPS DE GAUDÍ
A l’època de Gaudí hi va haver un ressorgiment de la música i del pianisme a Catalunya. Compositors tan coneguts com Albéniz i Granados, comparteixen un espai amb altres no tan populars com Malats, Martínez Imbert, Alió i d’altres que, de manera més o menys directa, van influir en la recuperació del patrimoni musical, en la creació d’institucions musicals, en la transmissió educativa i en l’intercanvi cultural amb altres països. Molts d’ells van estudiar a Paris. Per aquest motiu hi va haver una gran transferència musical entre Barcelona i la capital francesa.
París doncs va ser com una segona pàtria dels autors de l’època. Alhora, músics d’allà com ara Debussy es van relacionar amb els músics de Barcelona. Tots estaven molt atents al que feien uns i altres. Tots intentaven captar noves sonoritats, noves maneres d’expressió, sovint a través de l’escolta i l’observació de la natura. Debussy copsa finament certs espais que tradueix musicalment de manera molt personal provocant sensacions del tot noves per a l’oient. La Cathédrale engloutie podria connectar molt bé amb l’atmosfera gaudiniana.
Aquest any es celebra el centenari de la mort d’Enric Granados, el seu cèlebre Allegro de concierto vol ser un homenatge a la seva figura.
Marina Rodríguez Brià