LIEDER DE CHOPIN Y MONIUSZKO – Traducción: Marina Rodríguez Brià

He tenido la suerte de conocer el barítono polaco Jerzy Artysz y al preparar recitales con él me surgió la necesidad de traducir algunas poesías de las canciones que tocábamos y que no se encontraban y de ofrecerlas al público como programa de mano, así que en traduje algunas del francés y del inglés. Aquí están.

CHOPIN

 

Les fulles  cauen (Leci liscie z drzewa)

Poema de W. Pol

 

Les fulles cauen pesadament,

un dia l’arbre hi va créixer lliure,

ara  salvatge un ocell crida

per la tomba i per l’arbre.

 

Oh per sempre més

el destí de Polònia és ennuvolat,

perdut com el somni que se’n va a cada esforç,

els seus fills estan amortallats en les profunditats.

 

Les cases del poble cremaven,

jeien ciutats en ruïnes

dones cruelment expulsades

ploraven pels camps.

 

Els homes de la casa  i els veïns

agafant les dalles, s’afanyaven,

les terres ara per conrear,

els camps de blat s’havien ermat.

 

Defensant les muralles de Varsòvia,

la joventut es reunia a diari;

Polònia semblava eixir sencera

de la foscor amb valentia.

 

Audaç es va defensar a l’ hivern,

audaç en la lluita a l’estiu,

llavors arribà la tardor deserta,

migrades les nostres files.

 

Ara la guerra s’ha acabat,

l’esforç ha estat en va,

als camps de què un dia van cuidar-se

els camarades, ningú no va tornar.

 

Alguns estan enterrats lluny,

altres s’esllangueixen en presons,

a l’exili en vaguen morts de fam

sense casa,  afligits.

 

El cel no els ha ajudat,

els homes desvien la cara,

els camps fets malbé jeuen marcits,

vanes són les gràcies de la natura.

 

Les fulles cauen obscurament,

més fulles estan caient.

Estimada terra que adorem

mira els teus fills

que enviats per salvar-te ara pereixen.

 

Si aquells hostes haguessin tingut cura de portar

cadascun un grapat de terra polonesa fins aquí,

una altra Polònia rica i plena

hauria nascut aquí.

 

La llibertat guanyada per força

sembla una esperança absent,

els traïdors ara fan la seva,

el poble és massa benèvol.

L’aliança (Pierscien)

Poema de S. Witwicki

 

Una vegada més ets davant meu

amb orgull infantil, amor,

quan et vaig oferir el meu cor adolescent

anomenant-te la meva promesa, amor;

 

llavors una aliança de quincalla

et va donar el teu jove enamorat,

i et vas jurar que la duries

fins que la vida et fos llevada.

 

Ara, mentre erro lluny d’aquí,

lamento el cruel destí,

t’has unit a un altre amant,

oblidant-te de l’anell i de mi;

però el més veritable afecte per tu

no es pot trencar,

tu i aquesta estimada aliança sou acaronades

en el meu pensament per sempre.

El Guerrer (Wojak)

Poema de S. Witwicki

 

Escolta! El meu corser fa polseguera:

ha sentit la crida!

Adéu pare, mare, germanes,

Adéu a tots!

 

Com el vent a través de les fulles

que tremolin en el brogit de la lluita!

tornarem amb fervor apassionat

el dia de la nostra victòria!

 

Però si el destí m’ha triat

la corona marcida de la mort,

tu, el meu corser

tornaràs sol, sense amo!

 

Encara sento les veus de les meves germanes

pregant al cavall que es quedi.

Et quedes? No, la sort està llençada,

així doncs endavant amb el combat!

Petita meva (Moja pieszczotka)

Poema d’A. Mickiewicz

 

Quan es complau en els seus jocs, la meva estimada,

creix com un ocell en el plaer de piular, refilar,

parrupejant,  trinant i divertint-se, mentre jo

assaboreixo cada moment de dolçor, esforçant-me

en obtenir totes les notes en la seva integritat,

Només vull escoltar, però quan els seus ulls espurnegen amb alegria, amb fulgor,

les seves galtes, vermelles com cireres

càlidament amarades, les seves dents perlades en coral, lluint de blancor, ah! llavors la  miro fixament als ulls i amb desvergonyiment, li tapo la boca a la fi, volent retenir-la, només per besar-la.

MONIUSZKO

 

Coneixes  aquest país?  (Znasz-li ten kraj)   

Versió de Mickiewicz d’un poema de GOETHE

 

- Coneixes aquell país

On la rosa i el gessamí s’uneixen al llorer,

On dels dolors l’ànima a la fi en reposa,

On fruits d’or brillen al llimoner?

És el meu país!

 

Vols seguir-m’hi...

 

Sota aquests bells cels, vols que tots dos,

Oh amor meu, vols que hi visquem?

Sota aquests bells cels, vols que tots dos,

Oh amor meu, vols que hi visquem?

- Coneixes aquesta rica estança,

Aquest gran palau que ocupa l’art diví?

Marbres, quadres, que lluny de vosaltres ploro,

Poble mut, m’espereu en va.

És la meva casa!

 

Vols seguir-m’hi...

 

- Coneixes la muntanya ràpida

Que emporpra al vespre el nostre sol brillant?

El negre torrent, la cascada límpida

On l’arc de Sant Martí se’n riu guspirejant

És el meu país!

 

Vols seguir-m’hi...

Cançó popular (Dumka)

Poema de J. Czeczot

 

- Bosc trist i ple d’ombra,                                      

Sota la teva volta obscura

Un soldat d’esguard ombrívol

Mor de la seva ferida.

“Oreneta, obre l’ala,

Vola vers la meva mare

Per dur-li la nova,

L’amarga nova

Que el seu fill mor, que el seu fill mor i la crida”.

 

- Ella hi acut de l’altra riba,

Ah, com el plora

“Caldrà que jo visqui

I que el meu fill mori.

Fill meu, guaita la teva mare,

Torna al poble,

Sobre el meu pit, com abans,

Posa-hi la cara,

Que s’ha marcit, que s’ha marcit a la guerra”.

 

- “Mare, tota la meva sang s’escola,

Escolta la meva pregària,

No vull dins l’església

Dormir sota la pedra.

Doneu-me sota un gran roure

Un espai més ampli,

Que vull dormir a la plana

On tots els anys passa

El regiment, el regiment de la Ucraïna”.